#530437
2
0
Serveis
108

Signada la petició per la declaració de tres arbres del municipi com a arbres d'interés turístic local

 

 

L'11 d'octubre es va aprovar la petició per la declaració com a arbres d'interés local al Margalló del Mas de Calaf , a l'Om del Calvari i a la Xopera del Flaó per les seues característiques paisatgístiques, històriques, culturals i socials.

 

A més d'aquelles característiques tradicionals que van associades a aquests arbres històrics, també el creixent desenvolupament del sector turístic en l'àmbit rural, i l'ascendent aposta per un turisme cada volta més naturalista fan necessària la implicació municipal en la protecció d'aquests béns naturals locals, a més de la posada en valor dels mateixos amb la necessitat de procurar-los la protecció i el manteniment necessaris per a la seua correcta conservació.

Per a aquells que vulgueu saber més referent a aquests dos arbres, ací us deixem una breu descripció dels mateixos:

 

A.    L'Om del Calvari

L'Om (L'Ulmus minor)  és un arbre caducifoli autòcton molt present en el territori del País Valencià.

Té una capçada densa, feta d'unes branques llargues i molt verticals però amb els branquillons disposats horitzontalment. Les fulles de l'om són aspres, normalment no sobrepassen els 10 centímetres de llargada, tenen una forma oval acabada en punta, són dentades i un poc asimètriques (respecte al nervi principal de la fulla). La flor és petita, poc vistent i de color vermellós i verd. Floreix a l'hivern de febrer a abril. El fruit és una sàmara que madura a l'abril quan encara les fulles no han brotat, és sec i alat i d'uns 1 o 2 centímetres.

Pel que fa a l'Om del Calvari va ser plantat sobre en 1920 (aprox.), la qual cosa dóna una edat actual al voltant dels 100 anys. La circumferència de l'arbre mesurada a una altura  d'1,30 m és de 2,50 m de grandària. La grandària de la copa de l'arbre, ha estat reduïda per les últimes interevencions de cura i tractament sanitari.

 

B.   El Margalló del Mas de Calaf

El margalló (Chamaerops humilis)  és un vegetal dioic de la família de les palmeres. És una planta poligamodioica (generalment, és dioica). Sovint, fa rebrots a la base a conseqüència de la destrucció del tronc per acció humana o dels incendis, als quals és, però, molt resistent. Té fulles grosses, en forma de ventall (palmatisectes), amb pecíols proveïts d'espines vulnerants, flors grogues en raïms densos i fruits semblants als dàtils.

El "Margalló de Calaf" es troba ubicat en el polígon 02, parcel·la 360 (Vilanova d'Alcolea) destaca per la seva altura. Tot i ser un exemplar silvestre, té un altura que sobrepassa els 3.5 metres d'alçada i consta d'un tronc principal i quatre rebrots, que augmenten el diàmetre de la copa de l'exemplar.

A banda del seu valor natural, aquest és un exemple del passat artesà del municipi de Vilanova, ja que les fulles del margalló són conegudes a les comarques de Castelló amb el nom de llata o palma i, tallades tendres i assecades posteriorment, s'usaven antigament per a la confecció d'escombres, estores, cabassos i altres estris domèstics. No fa tant anys, cada estiu, molts veïns i veïnes de Vilanova d'Alcolea procuraven abastir-se de fulles de margalló que, després d'haver-les assecades, entrellaçaven formant tires que cosien entre si per fer cabassos o barxes. Elements que eren part important de l'economia d'aquest municipi i que s'utilitzen per intecanviar (trueque) per altres productes de primera necessitat (pataques, taronges, etc).

 

C. La Xopera del Flaó

Es tracta d'una xopera o pollancrera (conjunt de diversos exemplars de xops o pollancres) ubicada en la partida del Flaó. La qual consta d'un conjunt arbori, amb un total de 2 exemplars de Xop Negre o Pollancre (populus nigra) amb diverses ramificacions cadascun d'ells.

El pollancre o Xop Negre -Populus nigra-. Rep el nom de "Populus" (del llatí: popular) per ser abundant i en gran quantitat. I el terme "nigra" (del llatí: negre) es refereix al color fosc de la cara inferior de les fulles. Generalment apareixen a les vores del rius, a prop dels cabals d'aigua, a terrens fangosos i profunds, on poden suportar temperatures extremes i certa salinitat.

Aquest és el cas de la zona del Flaó, a la ribera del Riu Vilanova, on es forma aquest bosc de fusta tova, format per pollancres tant Populus nigra, com de Populus alba i verns (Alnus glutinosa) que contacten amb les salzedes. Com a arbres de ribera, el gènere Populus es caracteritza per la captació d'aigua de capes freàtiques profundes tot i que prefereixen les que no ho són gaire, a les quals poden accedir mitjançant sistemes radiculars de gran longitud. Les plàntules de Populus són heliòfiles, i per tant, incapaces de prosperar sota un dosser dens.

L'entorn d'aqueta pollancrera, s'inclou en el denominat Barranc de les Passeres, declarat Reserva de Fauna Silvestre (ORDE 1/2014, de 5 de febrer, de la Conselleria d’Infraestructures,Territori i Medi Ambient).