Ajuntament de Vilanova d'Alcolea

Bosc mediterrani

1. ESTRUCTURA DEL BOSC

Un bosc és una formació vegetal complexa. En conjunt consta de diversos estrats. En primer lloc trobem l'estrat arbori per sota del qual es desenvolupen els restants estrats: -l'estrat arbustiu. -l'estrat herbaci. -l'estrat linoide. -l'estrat molsós. Tots els elements que es troben a sota de les branques formen el sotabosc. LA PRESÈNCIA D'HEURA (Hedera helix) PROVA L'EXISTÈNCIA I MANTENIMENT DE L'HUMITAT A SOTA DEL FOLLATGE DE L'ALZINA L'ambient que es viu a sota del follatge és molt diferent al que es viu fora. La humitat es manté en un alt grau al no arribar els raigs del sol, el vent li costa de penetrar i d'emportar-se l'aigua, el sòl queda protegit de l'erosió, no solament perquè les pluges no arriben amb força, sinó perquè també cauen sobre un matalàs de fulles i molsa que actuen com una esponja. A SOTA DE L'ALZINA EL SOTABOSC ÉS IMPENETRABLE Al bosc mediterrani tots aquests estrats estan molt desenvolupats i fan que el bosc sigui gairebé impenetrable.

2. EL BOSC

El bosc escleròfil és la formació forestal mediterrània per excel.lència. Escleròfil vol dir de fulla dura (filos: fulla; escleros:dur). Les fulles dures, que dominen en aquest bosc, és un sistema adaptatiu de les formes vegetals per tal de sobreviure a l'època estival. Les fulles presenten una coberta coriàcia que permet que penetri poc el sol a l'estiu. Al mateix temps les fulles es mantenen tot l'any per tal d'aprofitar els moments plujosos, donada la irregularitat de les pluges. La capa coriàcia protregeix del sol i també protegeix del fred: aquesta és l'explicació de l'adaptació del bosc mediterrani.LA FULLA DEL COSCOLL (QUERCUS COCCIFERA) ÉS UN DELS MILLORS EXEMPLES DE FULLA PERENNE, CORIÀCIA, LOBULADA I ESPINOSA DEL BOSC ESCLERÒFIL MEDITERRANI LA FULLA DEL LLENTISCLE (PISTACIA LENTISCUS) TAMBÉ DEMOSTRA UNA GRAN ADAPTACIÓ A LES CONDICIONS D'AQUEST TIPUS DE BOSC. La presència d'aquest tipus de bosc ve afavorida pel fenòmen kàrstic derivat de la roca calcària. Les aigües de la pluja desaparéixen ràpidament per les excletxes de la roca fins a profunditats de centenars de metres. Clima i sòl arriben a una coincidència pel que fa a la determinació de la coberta vegetal d'aquesta zona. Tindrem una gran varietat de formacions vegetals, dintre d'un tipus bàsic, que depenen de la solana o de l'obaga, dels terrenys calcaris o no, i de la història evolutiva de cada lloc particular.

3. L’ALZINA

L'alzina (Quercus ilex ss. ilex) és l'arbre ibèric per excel.lència. És un arbre robust de fort brancatge que soporta amb una resistència increïble la duresa del clima mediterrani. L'ALZINA ÉS UN ARBRE DE FORT BRANCATGE. Ha format en el passat immensos i intrincats boscos d'una extraordinària riquesa botànica. Ocupa tan els sòls àcids com bàsics des del nivell del mar fins els 1400 metres d'altitud. Es tracta d'un arbre de llarga vida, ja que passa els 800 anys i pots passar els 20 metres d'alçada. La seva capçada ampla i arrodonida, profundament ramificada i els seu follatge produeixen una ombra espessa. CAPÇADA AMPLA DE L'ALZINA.Les fulles presenten un color verd intens a la part superior i un color grisenc a la part inferior de la fulla. L’alzina conserva durant tota la seva vida la capacitat de rebrotar d’arrel, el que li permet sobreviure a les tales, focs i plagues. GLANS D'ALZINA, FRUIT INDEHISCENT I MONOSPERM, PROVEÏT D'UNA CÚPULA. El fruit de l'alzina madura entre octubre i desembre. Va tenir una certa importància en l'alimentació humana.

4. EL SOTABOSC

Una de les característiques fonamentals dels bosc mediterrani d’alzines és la gran importància i el gran desenvolupament que té el seu sotabosc. Els boscos d’alzines són boscos densos, rics en espècies arbustives i linoides. EL SOTABOSC DEL BOSC D’ALZINES ÉS MOLT DENS ESPÈCIES MÉS IMPORTANTS DEL SOTABOSC DE L’ALZINA arboç = "Arbutus unedo" llentiscle = "Pistacia lentiscus" heura = "Hedera helix" bruc = "Erica cinera" romer = "Rosmarinus officinalis" coscolla = "Quercus coccifera" argelaga = "Genista scorpius DC" Aquest sotabosc converteix el bosc d’alzines gairebé en impenetrable a l’home i un amagatall pels animals.

5. LA RECUPERACIÓ DEL BOSC

La destrucció del bosc mediterrrani ha estat una qüestio econòmica. S'ha buscat la solució immediata de les necessitats de fusta o de carbó, sense tenir en compte l'extrema fragilitat del bosc mediterrani degut a les extremes condicions en que es desenvolupa. Aquesta destrucció del bosc ha canviat el microclima que existia a sota de les alzines i el sistema d'emmagatzematge de l'aigua de pluja amb les fulles caigudes i la molsa. Aquesta dulcificació del clima mediterrani és irrecuperable. SITUACIÓ DEL BOSC MEDITERRANI DESPRÉS DE LA DESTRUCCIÓ DE LA COBERTA SUPERIOR FORMADA PER LA CAPÇADA DE LES ALZINES La destrucció del bosc mediterrani en el passat continua actualment mitjançant la introducció d'espècies altament inflamables (plantacions de pins). L'augment dels incendis com a resultat d'aquestes repoblacions fa encara més difícil la regeneració i recuperació del bosc mediterrani. El mateix bosc mediterrani produeix una biomassa excedèntaria que s'hauria de treure i aprofitar donat el seu caràcter altament inflamable: argelagues i rames seques. Falta una conciència clara de la importància del manteniment de les masses forestals i de la seva influència sobre el clima i la conservació del sòl. Informació facilitada per Josep Mateu

Dl Dm Dx Dj Dv Ds Dg
 
1
 
2
 
3
 
4
 
5
 
6
 
7
 
8
 
9
 
10
 
11
 
12
 
13
 
14
 
15
 
16
 
17
 
18
 
19
 
20
 
21
 
22
 
23
 
24
 
25
 
26
 
27
 
28
 
29
 
30
 
31
 
 
 
 
 
 

 

IMATGES PER AL RECORD

Site developed with Drupal