Ajuntament de Vilanova d'Alcolea

Història del poble

El nom del Municipi, Vilanova d'Alcolea, és d’origen àrab i al•ludeix al seu emplaçament en els alts d’un pujol. En ell s’han trobat restes ibèriques al Puig Pedró i romans en el Mas del Senyor, Els Gatells i L'Hostalot, identificats amb l’estació Ildum. Igualment conserva restes de les seves muralles medievals.

La seva primera repoblació cristiana va tenir lloc en 1237, concedida per Blasco d'Aragó, en 1254 va tenir lloc altra repoblació, realitzada per Lope Martínez, comentador de l’ordre de Calatrava.

L'Església parroquial de San Bartolomé, del segle XVII, va ser remodelada en el XVIII. És de tres naus sense creuer ni cúpula, amb ornamentació molt escassa però proporcions molt cuidades com la pròpia portada de cort clàssic (1740). La capella posterior al sagrari té cúpula i decoració barroca. El campanar resulta igualment harmònic i de bona execució. Els seus altars han desaparegut inclòs uneixo atribuït a Julio Leonardo Capuz, dedicat a San Roque. Es conserven algunes peces de orfebreria; entre elles un calze del segle XVI.

En el vessant del pujol on s’assenta la població, s’aixeca l’ermita del calvari, de 1800, amb capella de planta central i pintures murals en l'absis, petxines en la cúpula i llunetes, obra del pintor morellà Joaquín Oliet. En algunes de les fornícules que marquen cada estació, es conserva ceràmica ondense i alcorina del segle XVIII.

Dl Dm Dx Dj Dv Ds Dg
 
1
 
2
 
3
 
4
 
5
 
6
 
7
 
8
 
9
 
10
 
11
 
12
 
13
 
14
 
15
 
16
 
17
 
18
 
19
 
20
 
21
 
22
 
23
 
24
 
25
 
26
 
27
 
28
 
29
 
30
 
31
 
 
 
 
 
 

 

IMATGES PER AL RECORD

Site developed with Drupal