Ajuntament de Vilanova d'Alcolea

Els Molins d'Oli

No fa tant era normal trobar a Vilanova 5 o 6 molins en marxa encara que sols es molia per als seus habitants.

Es començava a moldre segons anys, al novembre o al desembre. No obstant això els mesos forts eren gener i febrer. Fins i tot, si algun any venia una airejada que en tombava moltes olives podia ser que a l’agost i, amb una oliva roïna ja es treia oli.

El procés de la molta s’iniciava ficant les olives seques als reglons (pedres de molí) on es convertien en una pasta que es ficava als cofins (espècie de cabàs pla i rodó normalment d’espart) parant un damunt d’un altre fins pujar al dalt de tot de l’agulla. Així tota la “cofinà” passava a la premsa on s’apretava i, una vegada premsada es desparava la pasta de dins ja eixuta i es treia l’oli. Aquest oli i aigua anaven a parar a un recipient. Al cap d’una estona, l’aigua, es dipositava baix de tot per la seua major densitat i a sobre, surava l' oli.

Aleshores, quan es molia amb olives seques s’havia de ficar molta aigua però de manera molt controlada. Per aquesta feina es disposava d’un tonellet adherit a l’arbre que aguantava el regló amb una aixeta per anar graduant la caiguda d’aigua ja que, si se’n tirava massa, eixia morca.

Moldre amb oliva seca resultava un procés molt senzill donat que les olives seques permetien obtenir un oli pràcticament filtrat. No calia netejar-lo.

L’acidesa de l’oli era una qüestió casolana: “Això era entre nosaltres, els moliners. A vore qui encertava” recorden els més vells.

El preu que s’havia de pagar al moliner era un quarteró (4 litres) per cada premsa o peu d’olives que molia. Solien ser de 150-160 Kg dels quals es treien tres i mig o quatre decalitre (30 o 40l).

Així, l’amo de les olives s' emportava a casa el seu oli amb un carretó que podia dur fins 4 arroves.

Ja en els últims anys de funcionament del molí, es va incorporar una batedora per avançar en la feina de l' obtenció de l' oli.

També hi havien diferents recipients per a mesurar i transportar l’oli: arrova (12 litres), mitja arrova (6 l), quarteró (3 l), mig quarteró (1,5 l), decalitre (10 l), mig decalitre (5 l).

Pareix ser que en època de molta oliva, el molí funcionava dia i nit. A banda també existia la tradició de no cobrar per moldre, sinó que es feia a canvi de la remolta (pinyolada o sansa).

 

El molí de la cooperativa de Vilanova

La primera qüestió o consell que tot encarregat d’un molí dona es que no han de passar 24 hores des de la recollida de l' oliva fins al' entrada al molí per a obtenir un oli de qualitat.

Les olives s’aboquen a una gran tremuja, d' allí són transportades per a ser garbellades i rentades a una gran sala que s' anomena el pati del molí. ja a la sala del molí, les olives passen a la batedora, que no ha d’estar a més de 30°C, d’ací a la centrifugadora horitzontal de dues fa¬ses (en la part del centre es queda l' oli i a la dels costats queda l’aigua i la remòlta o pinyolada) i després, als dipòsits verticals en els quals es filtra per a eliminar possibles impureses.

Finalment, l’oli va caient i és conduit a uns grans dipòsits que estan a una sala posterior. Per a obtenir l litre d’oli fan falta 5 kg d’olives, aproximadament. L’oli que ix d’aquest molí és verge perquè s’ha realitzat mitjançant un procés mecànic o físic. Els molins que utilitzen procediments químics s’encarreguen de refinar els olis residuals (llampants o de pinyolada) del procés anterior.

Dl Dm Dx Dj Dv Ds Dg
 
1
 
2
 
3
 
4
 
5
 
6
 
7
 
8
 
9
 
10
 
11
 
12
 
13
 
14
 
15
 
16
 
17
 
18
 
19
 
20
 
21
 
22
 
23
 
24
 
25
 
26
 
27
 
28
 
29
 
30
 
31
 
 
 
 
 
 

 

IMATGES PER AL RECORD

Site developed with Drupal