Ajuntament de Vilanova d'Alcolea

Un molí fariner

La majoria van ser construïts a partit del segle XVI. Tots tenien una construcció similar, amb una roda horitzontal i un eix vertical.

A la part de dalt del molí, arribava una sèquia procedent d’un assut del riu que desembocava a una bassa on s' emmagatzemava l' aigua per poder fer un funcionament regular del molí. D’ací passava al cup embolcallat en parets de refonament normalment redones (també hi havia de quadrades). Si el cup era inclinat s’anomenava rampa. La llargària del cup o la inc1inació de la rampa eren variables però sempre decreixent des de la boca fins a la botana, forat per on entrava l' aigua al' edifici

A l' interior de l’edifici hi havia una sala de moldre on estava la tremuja o gronsa, les moles i el farinal. Sobre la sala de moldre estava la dependència o vivenda del moliner. Hi havia un soterrani baix la sala de moldre, el carcabà; s’entrava per una porta en el terra de la sala de moldre o pel mate ix forat del desguàs de l’aigua cap al riu, si era prou gran.

En aquest soterrani estava la botana que era enlloc per on entrava l’aigua que venia del cup i després de fer moure el rodet era desallotjada al riu o bé servia per a regar l’horta del moliner.

 

Parts i Funcionament dels Molins Fariners

El funcionament del molí començava en el cercava, passant després a la sala de moldre on es convertia el gra en farina.

Carcabà o soterrani.

Des de la sala de moldre s’obria la botana, forat que donava pas a l’aigua del cup o rampa, entrant a pressió i caient damunt del rodet situat horitzontalment. L' aigua feia girar el rodet i aquest a la vegada feia girar l' arbre o eix vertical que en la part inferior acabava en una agulla girant sobre un dau incrustat enmig d’un banc. Tant l’agulla com el dau solien ser de bronze però també hi havia de ferro. L’eix, per la part superior feia moure la mola volandera situada ja a la sala de moldre. L' aigua, després de passar pel rodet, eixia pel desguàs del molí.

Sala de moldre.

El gra es posava en la tremuja, on passava al canalot que el portava fins l’ull de la mola volandera, col•locant-lo damunt de la mola sotana. En girar la mola volandera sobre el gra, aquest es desfeia sobre la mola sotana i convertit en farina anava caient al farinal. L' eix acabava en una filoseta, era un senzill mecanisme que en girar la mola volandera retrucava acompassadament en el canalot per on rajava el gra i així anava caient de forma contínua.

Des de la sala de moldre es podia accionar una alçadora que estava unida al banc situat al carcabà. Així el moliner podia controlar les moles per obtenir la farina desitjada.

 

Dl Dm Dx Dj Dv Ds Dg
 
1
 
2
 
3
 
4
 
5
 
6
 
7
 
8
 
9
 
10
 
11
 
12
 
13
 
14
 
15
 
16
 
17
 
18
 
19
 
20
 
21
 
22
 
23
 
24
 
25
 
26
 
27
 
28
 
29
 
30
 
31
 
 
 
 
 
 

 

IMATGES PER AL RECORD

Site developed with Drupal