#000000
1
0
Serveis
106

Història

HISTÒRIA

 

El nom del municipi, Vilanova d’Alcolea, és d’origen àrab i eludeix al seu emplaçament en els alts d’un tossal. A aquest emplaçament (El Puig Pedró) s’han trobat restes ibèriques i romanes, específicament a les zones del Mas del Senyor, Els Gatells i El Hostalot (identificat amb l’estació Íldum). A la zona urbana actual, encara es conserven restes de les seues muralles medievals.

La seua primera repoblació cristiana va tindre lloc en 1237, concedida per Blasco d'Aragó. Tot i que en 1254 va tindre lloc una altra repoblació, realitzada per Lope Martínez, comentador de l’ordre de Calatrava.

L’església parroquial de San Bartolomé, del segle XVII, va ser remodelada en el XVIII. És de tres naus sense creuer ni cúpula, amb ordenació molt escassa però proporcions molt cuidades, com la portada de tall clàssic (1740).

La capella posterior al sagrari té una cúpula i decoració barroca. El campanar resulta igualment harmònic i de bona execució. Els seus altars han desaparegut inclòs un atribuït a Julio Leonardo Capuz, dedicat a San Roc.

Es conserven algunes peces d'orfebreria; entre elles un calze del segle XVI.

En el vessant del tossal on està la població, s’alça l’ermita del calvari, de 1800, amb capella de planta central i pintures murals en l’absis, petxines a la cúpula i llunetes, obra del pintor morellà Joaquim Oliet.

A algunes de les fornícules que maquen cada estació, es conserva ceràmica odense i alcorina del segle XVIII.